Mètode Nubo

Adaptar bé té un perquè.

No basta que un material semble més fàcil: ha de llevar una barrera sense llevar l'oportunitat d'aprendre. Eixe criteri connecta la nostra base científica amb cada decisió del sistema.

Per a professorat, orientació i equips directius

«Adaptar sense retallar»: el mètode, els seus fonaments i els seus límits

El mètode en tres verbs

Entendre, atendre i seguir.

Entendre

Conéixer la persona, no assumir la seua capacitat per una etiqueta.

Atendre

Actuar sobre allò que eixa tasca li exigix.

Seguir

Revisar el suport a mesura que aprén.

Fonaments

Què canviem i per què.

La investigació no s'afig al final com un segell. Ens ajuda a decidir què modificar, què conservar i quan deixar d'intervindre.

Càrrega cognitiva

Menys esforç a desxifrar el format.

Una presentació confusa pot consumir recursos que l'alumne necessita per a comprendre. Organitzem l'accés sense resoldre-li el treball intel·lectual.

  • Instruccions seqüenciades
  • Format clar i previsible
  • El contingut es manté
Veure fonaments en el llibre →

Avaluació

Mesurar allò que volem avaluar.

El suport depén de l'objectiu. Llegir un enunciat en veu alta no té el mateix sentit en una tasca de Ciències que en una prova de descodificació.

  • Primer, l'objectiu de la tasca
  • Després, la barrera
  • El suport, només si no altera allò que s'avalua
Veure el criteri d'adaptació →

Bastida

Ajudar a avançar cap a l'autonomia.

Els suports són revisables. L'objectiu no és mantindre sempre l'ajuda, sinó ajustar-ne la intensitat a mesura que la persona pot fer més per si mateixa.

  • Es revisa l'evolució
  • S'ajusta la intensitat
  • Es retira quan deixa de fer falta
Explorar la retirada de suports →

Síntesi del marc del llibre blanc: càrrega cognitiva (Sweller, Ayres i Kalyuga), avaluació i suports (Sireci, Scarpati i Li), bastida (Wood, Bruner i Ross). Les referències completes es poden consultar en el document.

Set principis

Adaptar amb criteri per a ensenyar amb sentit.

Obri cada principi per a veure què significa en la pràctica. Els títols breus resumixen les formulacions del llibre blanc.

Què significa adaptar bé →
IProtegir allò que cal aprendre

Si una tasca avalua coneixements de Ciències, podem facilitar la lectura de les instruccions sense eliminar els conceptes que es volen avaluar. Primer identifiquem l'objectiu; després, la barrera.

En el llibre:Separar allò que cal aprendre d'allò que cal travessar.
IIMirar més enllà de l'etiqueta

Dos alumnes amb un mateix diagnòstic poden necessitar suports diferents. Les observacions concretes, què els costa i en quines situacions, orienten millor una adaptació que una categoria per si sola.

En el llibre:Descriure l'alumne per allò que li costa, no per la seua etiqueta.
IIIActualitzar allò que sabem

Un informe aporta evidència, no una descripció definitiva. El perfil incorpora noves observacions i distingix allò que sabem amb més certesa d'allò que necessita contrast.

En el llibre:Tractar el perfil com una estimació viva, no com una foto fixa.
IVRespondre a esta tasca

Una dificultat no exigix modificar tots els materials. Apliquem un suport quan l'activitat concreta activa eixa barrera; afegir ajudes que no fan falta també pot interferir.

En el llibre:Adaptar la tasca, no l'alumne.
VIncloure sense limitar

Oferir diferents vies d'accés permet compartir l'aula sense imposar el mateix suport a tothom. Smart DUA agrupa necessitats de suport, no etiquetes diagnòstiques.

En el llibre:Dissenyar per a qui més barrera té, sense baixar-li el sostre a ningú.
VIRetirar l'ajuda quan toca

Un suport ha de facilitar autonomia. Revisar l'evolució permet mantindre'l, ajustar-lo o retirar-lo quan deixa de ser necessari, en lloc de convertir-lo en una condició permanent.

En el llibre:Cap ajuda és per a sempre.
VIIMantindre la decisió en el docent

Abans de reduir allò que s'espera aprendre, cal distingir una barrera d'accés d'una necessitat curricular. Quan correspon modificar el currículum, el professional decidix i valida; el sistema l'ajuda a portar-ho a la pràctica.

En el llibre:Baixar el currículum és l'última eixida, i no la decidix una màquina.

Adaptar sense retallar.

El mètode, els seus fonaments i els límits que posem a l'adaptació, amb fonts per secció.

Obrir el llibre blanc ↗
Llibre blanc110referències bibliogràfiquesVersió 2.0 · novembre de 2026 · document viu

Experiència en centres

El criteri importa quan arriba a l'aula.

Maristes Montserrat · Lleida

Demostrar molt millor allò que saben

«Hem encertat amb este treball perquè permet a l'alumne demostrar molt millor allò que sap.»
Llegir el cas
CEIP Justicia de Aragón · Alcorisa

Més confiança per a afrontar la tasca

«El meu alumne ja no es preocupa per si no sap fer la tasca. Sap que pot fer allò que se li planteja dia a dia.»
Llegir el cas

Fonament, pràctica i avaluació

Cada font, amb el seu abast.

La literatura fonamenta.

Explica per què una mesura pot tindre sentit. El llibre blanc reunix eixa base i formula el nostre mètode.

Els centres aporten context.

Les seues experiències mostren com s'usa el sistema en situacions reals i quin valor troben els professionals.

L'avaluació contrasta.

El capítol 6 detalla com es planteja estudiar conservació del contingut, accés, temps i evolució. Distingix treballs en curs, en disseny i planificats.

Una base científica no convertix automàticament un producte en una intervenció d'eficàcia demostrada. Per això distingim les fonts i l'abast d'allò que ens permeten afirmar.

Confiança i evidència

Allò que hi ha darrere de cada decisió.

Preguntes freqüents

Sobre el mètode

Nubo adapta segons el diagnòstic?

No. El mateix diagnòstic no determina la mateixa adaptació: manen el perfil de l'alumne i la tasca concreta.

Qui decidix baixar el currículum?

El professional. Abans cal distingir una barrera d'accés d'una necessitat curricular; quan correspon modificar el currículum, el docent decidix i valida.

Què és «Adaptar sense retallar»?

El llibre blanc de Nubo: els set principis, els seus fonaments i 110 referències. Obrir el llibre blanc.

Porta este criteri al teu centre.

Connecta allò que sabem de l'alumne amb allò que fem a l'aula i amb el seguiment de les mesures.

Set principis, una manera de decidir.